La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies té previst la publicació d’un decret que modifica de manera significativa la ràtio de personal de les residències de gent gran, amb la bona intenció de millorar la qualitat assistencial, però que afecta perniciosament especialment les petites residències, les de menys de 35 places.
En aquest escrit ens proposem descriure com esta organitzada una residència concreta de poques places i els efectes que hi produirà l’aplicació del decret.
Una residencia d’aquest tipus és una residencia de 28 places, quina titularitat és d’una entitat sense afany de lucre, situada en el nucli urbà, en la primera planta d’un edifici de vivendes, de dimensions modestes. Una residència amb 35 anys de funcionament. Amb personal experimentat i amb força antiguitat. Una residencia que té com a principals clients persones amb una capacitat econòmica minsa. En la qual bona part dels seus residents son algunes de les 19.000 persones que esperen una plaça pública, i d’altres sense dret a la Llei de Dependència, però que uns i altres precisen sense demora d’un acolliment residencial, i que no poden fer front a quotes superiors als seus ingressos, el de la seva pensió i algun estalvi, en el millor dels casos uns 1.200 euros, i l’ajut que puguin aportar-los els seus fills. Una residencia que per modesta i petita ofereix un tracte proper, que al estar ubicada en el nucli urbà faciliten la permanència dels usuaris en el seu entorn habitual de veïnatge, el manteniment del contacte quotidià amb la seva família i la possibilitat de participar en la vida de la seva barriada.
Una residència que no ha de pagar cap mena de lloguer, que té contractat un servei de càtering (a raó de 6 euros al dia i resident) i un servei de bugaderia externa (a raó de 1,7 euros al dia i resident), ja que va determinar que la contractació d’aquest serveis no son pas més cars que si fossin propis, al estalviar-ne despeses de subministraments, de compra i reparació de maquinària, i també problemes d’absentisme de personal i de molèsties a la comunitat de l’escala.
La residència disposa d’una ràtio de personal d’atenció directe del 0,32, amb 208 hores setmanals de gerocultors en torn de dia i 80 hores en torn de nit, 12 d’infermera, 10 de TASOC, 5 de metge. I del 0,085 d’atenció indirecte amb personal propi (si s’hi suma el corresponent al càtering i a la bugaderia externa la ràtio seria del 0,15).
Aquesta residència té la totalitat de places privades. Té una quota assistencial de 1.416,47 euros, prou cara per a moltes famílies que no tenen cap ajuda pública. Així, el seu pressupost previst d’ingressos és de 466.415,35 euros, per una ocupació del 98%.
El seu pressupost de despesa és de 447.335,09 euros. De les quals 102.894,81 euros son despeses d’aprovisionament, 265.349,61 euros son despeses de personal, 37.871,46 euros corresponen a despeses de serveis externs, 1.583,14 euros a tributs, 7.000 euros a altres despeses de gestió corrent i 32.636,07 a despeses d’amortització de l’immobilitzat.
Així el benefici previst de la residència és 19.080,26 euros si no sorgeix cap contingència o bé una mica més alt si es té la sort d’obtenir una ocupació per sobre del 98% o bé que l’absentisme de personal sigui baix.
En relació amb el que es proposa en el decret, cal posar en evidencia dos aspectes determinants:
D’una banda, aboca a les empreses a fer contractes escombraries. El decret precisa quin ha de ser el rati del personal de neteja, de cuina, de bugaderia, la qual cosa condueix a fer diversos contractes segons el lloc de treball i es condiciona a fer-los a temps parcial. Contravé la pràctica racional i habitual fer contractes a temps complert dins la categoria d’ajudant d’oficis varis.
Així mateix, aboca a les empreses a la contractació de fins a 70 hores setmanals més en torn de nit.
Cal entendre que la Conselleria estima que la segona persona en el torn de nit podria ser una treballadora/or en funcions d’atenció indirecte. D’aquesta perspectiva, evidentment cal excloure el personal de neteja, per raons obvies. Podria pensar-se en el personal de cuina. Cuinar a la nit?. Potser sí?. El més adient seria el personal de bugaderia, si se’n estar segur de que no s’ocasionarà sorolls i que es podrà respectar el descans nocturn dels mateixos residents i dels veïns de l’escala. En tot cas, com que les hores requerides de personal de bugaderia, per una residencia de 35 persones, és de 4 hores al dia encara en faltarien 6 per cobrir la totalitat d’hores d’un torn de nit. En el cas del personal de cuina el requeriment n’és de 5 hores. Cal entendre que cap empresari es pot plantejar cobrir amb una segona persona en el torn de nit de 10 hores fent que de manera consecutiva treballi primer la cuinera 5 hores (plegaria a les 3 de la matinada) i desprès la rellevés la bugadera. També advertir que un canvi de torn per un treballador suposa el que s’anomena un canvi substancial de les condicions de treball, que sovint comporta conflicte laboral entre empresa i treballador. Així dons, la presencia d’una segona persona en el torn de nit requereix de nous contractes.
En definitiva, l’aplicació del decret en la residència que s’ha descrit comportarà el següent:
- Produirà un dèficit d’uns 26.521,79 euros anuals si no hi ha una rotació total de places, atès que les despeses corresponents a la contractació d’una segona persona en torn de nit son de 45.602,05 euros (salari base + festius + plus de nit + seguritat social).
- Incrementarà la quota assistencial en 138,49 euros pels usuaris de nova incorporació, fixant-se la quota de la residencia en un total de 1.554,96 euros.
- Expulsarà fora de la seva barriada a aquelles persones amb menor capacitat econòmica i amb una necessitat urgent d’acolliment residencial, que buscaran plaça en residencies fora del àrea metropolitana, amb la conseqüència de l’allunyament familiar.
- S’haurà de acomiadar a treballadors amb categoria d’oficis varis (que atenen als serveis generals de la residència) per contractar-ne d’altres amb les categories concretes de neteja, cuinera, bugaderia.
Dèiem que el que es proposa en l’esborrany de decret té la bona intenció de millorar la qualitat dels serveis residencials, però estimem que ara per ara és inoportú. Si la conselleria volgués fer-lo efectiu tindria que establir un període llarg per la seva entrada en vigor, no pas el de 20 dies com esta escrit, per tal que les residencies tinguin l’oportunitat de re inventar-se o tancar sense dèficits. De no ser així demanaria que es revisés l’article 7 del decret 205/2015, sobre el procediment d’autorització administrativa per al cessament del servei, per facilitar-ne el tancament.
Fora bo que la Conselleria trobés una mesura justa. Poder permetre que les residencies petites continuessin amb els ratis actuals atenent a persones amb problemes socials o amb un grau I de dependència i problemes d’habitatge, atorgant-los el mateix ajut econòmic que reben quan son atesos en el seu domicili o en el centre de dia.
Junt a la bona intenció del decret, esperem la seva racionalitat.
Gerent d’una residència sense afany de lucre
Consulte aquí residencias en Lleida
Si (
No(