ACRA Ràtios als centres: una proposta al marge del sector

La Generalitat de Catalunya ha publicat recentment el Projecte de modificació del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema català de serveis socials, un canvi normatiu que proposa incrementar la regulació de personal en els centres residencials per a gent gran. Des d’ACRA, considerem que la proposta s’ha fet sense tenir en compte el sector, que no va acompanyada del finançament corresponent, que aposta clarament pel control en lloc de l’atenció centrada en la persona i que alguns dels seus punts comprometen seriosament la viabilitat dels centres amb poques places.

Vagi per endavant que qualsevol increment de ràtios és una mesura positiva perquè té com a objectiu millorar l’atenció cap un col·lectiu tan vulnerable com són les persones grans en situació de dependència. Ara bé, no et pots plantejar una modificació com aquesta sense un estudi econòmic previ que determini l’impacte que això tindrà en les empreses proveïdores del servei. La qualitat té a veure amb molts indicadors, però ens agradi o no, també té a veure amb el preu. I si vols més, has de pagar més. No té el mateix preu un quilo de pollastre que un quilo de vedella, i la Generalitat vol vedella a preu de pollastre.

Tot això per no parlar de com s’està fent la proposta d’increment de ràtios, sense buscar l’acord amb el sector, que tot i haver fet aportacions durant el procés participatiu engegat pel mateix govern, no se n’ha recollit cap, que ens consti, ni tampoc les al·legacions formulades per ACRA. En un tema tan cabdal com les ràtios, per què no escoltes el sector?

La proposta de modificació es basa en el control i menysté l’atenció centrada en la persona, clarament el mètode escollit pel sector perquè permet als usuaris envellir segons les seves preferències i necessitats. Així doncs, “la presència continuada dels auxiliars en gerontologia o equivalent” acaba per limitar la llibertat de les persones que hi viuen per moure’s lliurement pels diferents espais dels centres, a més de limitar el dret a la intimitat. Si els usuaris no poden estar sols, limitarem que puguin estar a la seva habitació si així ho desitgen? no els deixarem sortir a les terrasses a menys que ho facin en grup? si una persona vol estar sola en una estança no deixarem que hi estigui per què no hi haurà una presència física continuada al seu costat?

En relació amb la mesura consistent amb l’horari nocturn, on es demana que hi hagi durant les 24 hores del dia la presència física continuada d’un mínim de dos professionals per atendre les necessitats de les persones usuàries del servei, és evident que afectarà molt la sostenibilitat dels centres amb menys places. Des d’ACRA hem calculat que tenir una persona extra en torn de nit provocarà un increment de 200 € mensuals per cada usuari, una situació que caldrà gestionar amb molta cura per garantir la viabilitat de cada servei. Algú del departament ha dit a aquestes persones que les seves quotes mensuals pujaran? Algú ha parlat amb els gerents, els administradors o els directors per conèixer la seva opinió?

La pregunta del milió és si els centres amb 35 places o menys, els més afectats per aquesta mesura, podran seguir treballant. I ara per ara, i per dir-ho suaument, això no està gens clar. Parlem de 9.087 places residencials finançades públicament o de tipus privat a Catalunya. Poca broma.

I què proposa ACRA? Com hem dit des de fa temps, considerem que cal treballar amb una ràtio global i treballar amb indicadors de resultats que garanteixin d’una forma objectivable i revisable per part del servei d’inspecció tots els drets i deures que ha de complir un recurs assistencial. En un context de gran dificultat per trobar professionals, sobretot personal d’atenció directa com gerocultores o infermeres, la flexibilització de les ràtios i la seva aplicació de forma global és un baló d’oxigen pel sector que no va en detriment de la qualitat ni de l’atenció que reben els usuaris.

Existeix una altra opció que passa per dotar la proposta de modificació del Decret del seu corresponent finançament per tal que el sector pugui assumir els nous increments de ràtios sense haver de patir per la seva sostenibilitat. No pot ser que costi tan poc pujar les ràtios i, per contrast, costi tant augmentar les tarifes.

Per últim, i com a proposta de futur, és important que comencem a pensar en noves figures professionals que ens permetin avançar cap una atenció més integral i integrada a les necessitats de cada persona usuària. El concepte de treballador universal està molt estès en altres països on l’atenció a la dependència està fortament consolidat, com Suïssa o els EUA, permetria anar en aquesta direcció i pensar les ràtios d’una forma diferent.

No ens fa por parlar de ràtios i estem oberts a millorar tot allò que tingui a veure amb la qualitat, però és imprescindible que les empreses i les entitats, a través de les seves patronals, sigui escoltades per tal que les mesures que es prenguin siguin coherents i ajustades a la realitat del sector. En un moment en què patronals i sindicats estan units en la reivindicació d’unes millors tarifes que garanteixin la sostenibilitat del sector, que la resposta del govern sigui una proposta de revisió de ràtios és quelcom més que significatiu.

Cinta Pascual, presidenta d’ACRA

Más residencias en Tarragona